OTRO PARA AVALANCHAS

DEL LIBRO DE LAS SOLEDADES DE MIQUEL MARTI I POL

DEMOCRACIA

(ensayo general)

Los figurantes que sientan a la derecha

del escenario, que se intercambien regularmente

con los de la otra banda,

es decir, con los que sientan a la izquierda.

Cuando se encuentren en medio,

se pueden decir todo el que los pase por la cabeza,

desde insultos a palabras amables, circunspectos,

pueden adoptar un aire displicente.

o bien irritado, o de perdonavidas,

e incluso pueden iniciar un simulacro de pelea física

que el público siempre suele aplaudir con ganas.

Un golpe bien sentados

en las poltronas que retomen la representación,

pero teniendo en cuenta que los papeles

son cambiados y hace falta poner más énfasis

con tal de hacer verosímil el espectáculo.

Contaré hasta tres.

--Y yo? --

Un momento.

Vos... qué?

Vos a aplaudir y todavía da las gracias.

DEMOCRÀCIA

(assaig general)

Els figurants que seuen a la dreta

de l'escenari, que s'intercanviïn

regularment amb els de l'altra banda,

és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.

Quan es trobin al mig, es poden dir

tot el que els passi pel cap, des d'insults

a paraules amables, circumspectes,

poden adoptar un aire displicent,

o bé irritat, o de perdonavides,

i fins i tot poden iniciar un simulacre de baralla física

que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.

Un cop ben asseguts a les poltrones

que reprenguin la representació,

però tenint en compte que els papers

són canviats i cal posar més èmfasi

per tal de fer versemblant l'espectacle.

Comptaré fins a tres.

--I jo?

--Un moment.

Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcie

Versión del catalán de Núcleohard.